Inici

Benvinguts (o bentrobats, com preferiu).

En encetar aquest blog sobre 'Interculturalitat i educació' m'agradaria dir que m'il·lusiona una assignatura que porta aquesta denominació. M'il·lusiona per partida doble: crec que la interculturalitat, entesa com a un diàleg lliure entre cultures és, ara com ara, una bella utopia. La realitat quotidiana ens proporciona exemples a bastament d'això que dic. Certament, en el nostre entorn immediat les diverses cultures (majoritàries unes, minoritàries les altres) conviuen amb una considerable dosi de normalitat, sense grans conflictes i d'una manera força pacífica sota els principis i normes de la cultura dominant. Tanmateix, no crec que d'això se'n pugui dir interculturalitat. No crec que hi hagi diàleg, d'aquesta manera, i menys en un pla de relativa igualtat. Em fa l'efecte que estem parlant de multiculturalitat, que és una altra cosa o, a tot estirar, d'alguns espais de cultura híbrida. Poca cosa més.

Per arribar a fer realitat la utopia del paradigma intercultural em sembla fonamental el paper de l'educació. Aquest seria el segon motiu d'il·lusió per l'assignatura. Saber com es relacionen un i altre concepte, com es poden artyicular. M'agradarà conèixer-ho. Sembla teòricament plausible que una educació ben orientada en aquest sentit pot afavorir les pràctiques d'autèntica interculturalitat. Però en aquest punt se'm plantegen força interrogants. Per exemple, qui (que no sigui practicant convençut del paradigma intercultural) pot educar per a la interculturalitat?, d'on surten els primers educadors? Al capdavall no deixa de ser una nova edició del vell dilema de l'ou i la gallina. M'agradarà trobar respostes a aquestes i altres qüestions, si és possible.

En un altre ordre de coses, aquesta és la meva primera experiència com a blogger. En aquest sentit, aspiro a no fer-m'hi mal, a ser capaç d'utilitzar aquest estri amb dignitat i, malgrat la meva poca traça, a expressar-me a través seu de la millor manera que pugui. M'interessa més el fons que la forma, suposo que es notarà.

Espero no cansar gaire a qui tingui la paciència de passejar la seva mirada per aquestes línies. Tant de bo que puguem enriquir-nos mútuament en aquest petit intercanvi 'intercultural'.

Fins aviat.