DEBAT

Debatre sempre suposa el contrast de les pròpies concepcions en posar-les davant per davant de les concepcions dels altres. A voltes, tot debatent, arribem a descobrir (en realitat, a construir) quines són aquestes concepcions. I sempre, per la via del diàleg, les confirmem, les matisem o les abandonem. No ha estat l'excepció, per a mi, aquest debat organitzat amb l'excusa de comentar un fragment de la pel·lícula "Entre les murs". He pogut refermar, modificar, matisar i, en el seu cas, canviar algun punt de vista que tenia al voltant de la qüestió de la interculturalitat i la seva relació amb el món de l'ensenyament i l'educació. Hi ha hagut una mica de tot, canvis de perspectiva, matisacions, modulacions, etc., però el debat m'ha refermat en les meves concepcions de base a través del seu contrast amb allò que dèien la majoria de companys.

Crec que s'ha parlat molt de com hauria de ser l'escola per a acollir d'una manera adequada els fenòmens migratoris que s'han produït en els darrers anys d'una manera accelerada i la relació entre cultures diverses que aquest fenomen comporta. I em sembla que està bé parlar d'això per tal de marcar les fites, per utòpiques que siguin, d'allà on es vol arribar. Però crec que tot camí té un principi i un final i, des del meu punt de vista, el debat ha prestat atenció només al final, sense tenir en compte el començament de l'itinerari. Hem parlat de com haurien de ser l'escola, sense parlar gaire de com és i, sobretot, de per què és així. A la utopia li ha faltat un bany de realitat. No podem seguir cap camí si sabem on volem arribar però no sabem d'on partim!

He trobat en el debat altres intervencions que seguien la línia que exposo. Com és lògic són amb les que m'he sentit més identificat. Tanmateix, el fet que la majoria adopti altres punts de vista obliga a un exercici d'anar cercant arguments per a contradir-los. I crec que aquest és un exercici sà i necessari. Algunes de les intervencions registrades han obligat a extremar aquest exercici de contrargumentació, cosa que agraeixo profundament. Només per això, el debat ja no ha valgut la pena.

L'únic retret que faria seria de caire metodològic. Crec que l'obligatorietat de fer 6 missatges provoca un excés d'intervencions (moltes d'elles reiteratives) i trenca el fil dels diàlegs que s'han iniciat. Em sembla que el punt central d'un debat és el diàleg entre posicions contraposades, no la suma d'opinions coincidents. Convidaria l'organització a revisar aquest punt, deixant un major marge a la flexibilitat en el nombre d'intervencions i privilegiant el contingut d'aquestes.

Com a concepte central a aprofundir proposo que ens fixem en una contradicció: majoritàriament tenim clar que els currículums escolars haurien de contemplar la diversitat de tota mena (cultural, de gènere, social, intel·lectual, etc.) però no qüestionem gaire (per no dir gens) el nostre context educatiu immediat, de caire etnocèntric i clarament assimilacionista, amb l'excusa de preservar els trets culturals propis de la gent del territori. Com la llengua.

No vull obrir la caixa dels trons, però estem parlant d'interculturalitat. Cal tenir-ho en compte i pensar-hi. Però aquest ja seria un altre debat...

Gràcies per arribar fins aquí. I si vols, en seguim parlant.