Seguiment i evolució de la webquest

El contingut

Amb l’objectiu de ‘desenvolupar estratègies de comprensió crítica davant de les diferències i dels estereotips per tal d’assolir una convivència harmònica i educar per a la ciutadania intercultural’ proposem una seqüència didàctica de recerca i reflexió sobre les relacions entre grups culturals diversos.

Proposem un debat que es vol situar en el nou paradigma de la relació entre cultures que suposa la interculturalitat. D’alguna manera, es tracta de confrontar aquesta visió intercultural amb la monoculturalitat pròpia del paradigma homogeneïtzador, encara prou vigent a la nostra societat occidental com per a fonamentar un debat viu.

Ens interessa que quedin clares les postures homogeneïtzadores (amb els seus processos d’aculturació o assimilació) i les que defensa la interculturalitat, passant pels paradigmes pluralista i multiculturalista, de manera que cada alumne pugui situar-se en aquest ventall de posicions un cop les coneix bé. Tanmateix, la nostra no pretén ser una activitat neutral sinó que es decanta pel model intercultural en promoure la igualtat de drets entre els grups culturalment diversos (sense que hi hagi grups superiors ni grups inferiors) i en assenyalar el diàleg, el consens i el respecte com al camí a seguir per a construir una societat culturalment més equitativa.

D’aquesta manera, els conceptes centrals de l’activitat i també els més explicits són: convivència i conflicte. A partir d’ells, i d’una manera més implícita, es treballen en primer terme conceptes com monoculturalitat, homogeneïtzació, pluralisme, multiculturalitat i interculturalitat. I de la mà d’aquests, altres conceptes també tenen o poden tenir cabuda en el nostre recurs didàctic: cultura, particularisme, universalisme, relativisme cultural, etnocentrisme, fonamentalisme cultural, aculturació, assimilació, sincretisme...

La nostra webquest apunta al nivell mitjà interculturalitat o de resolució de conflictes de valors. Definits els grups culturals que entren en relació, amb les seves característiques particulars i amb la seva particular força social, es tracta de veure com d’entre grups culturals diferents en poden sorgir relacions de convivència o de conflicte, segons que els seus valors concordin o es contraposin i també segons si el grup majoritari en influència social pretén absorbir els grups minoritaris portant-los a l’acceptació dels seus valors i creences. En aquest punt, proposem obertament la necessitat del diàleg, el més simètric possible, realitzat des del respecte, la tolerància i la concòrdia per a superar les situacions conflictives que puguin donar-se entre grups. També, tractant-se d’una negociació, posem l’accent en la necessitat de renunciar a algun aspecte de la pròpia cultura que tot procés de negociació comporta si el que es vol és arribar a una entesa consensuada.

El treball en grup

El nostre grup s’ha organitzat d’una manera diríem que natural. En tractar-se d’un grup petit, no ha costat gaire que cadascú assumís la responsabilitat del sector que més li esqueia o en el que s’hi sentia més còmode. Així, hi ha qui ha pres la iniciativa per les qüestions informàtiques, qui s’ha encarregat del disseny de la seqüència formativa i qui ha tingut la funció de coordinar la coherència entre aspectes formals i aspectes de fons. Això sense implicar que fossin tasques tancades o exclusives. Tothom ha opinat i fet aportacions en tots els aspectes, de manera que podem considerar el producte final com a fruit de la col·laboració equitativa dels 3 membres del grup.

Tots ens enfrontàvem per primera vegada al repte de dissenyar una webquest. Particularment, jo desconeixia la seva existència. Ens n’hem sortit amb més facilitat de la que inicialment semblava que havia de revestir. El procés és senzill i els tutorials prou orientadors com per a que, en general, no hagin sortit dificultats especials. Una altra cosa és quan ha calgut introduir algun element especial (en el nostre cas les taules d’avaluació) que ha estat necessari demanar l’ajut puntual de gent més experta que nosaltres en matèria informàtica. En tot cas, una anècdota.

Conclusió

Per mi ha estat molt interessant conèixer el recurs webquest. Em sembla una bona eina didàctica. Per dos motius fonamentals: permet adaptar una seqüència formativa sencera a les condicions de l’alumnat al qual s’adreça d’una manera molt ajustada, molt més del que permet un llibre de text, posem per cas. Per altra banda, el fet que la via d’accés de l’alumne sigui a través d’un mitjà que li és força habitual (la pantalla de l’ordinador) ja confereix un aire més atractiu a l’activitat del que podria proporcionar un llibre de text. I encara més, la webquest obre la porta a un ampli camp per a la recerca d’informació que, ben guiada pel professor, pot donar un coneixement molt més ampli i ajustat del que ho faria la mateixa seqüència escrita en paper. Tanmateix, la webquest no ha de substituir el debat i la confrontació de punts de vista cara a cara. Al contrari, ha de donar-hi peu i ser-ne un complement.

Per tot el que he dit, faig una valoració molt positiva de l’activitat realitzada, pràctica i reflexiva a la vegada, així com de la interacció, operativa i àgil, que hem establert amb les companyes del grup.