4. Valoració de recursos per a la interculturalitat / Valoració final

COMENTARI WEBQUESTS

D’entre les webquests realitzades aquest semestre em quedo amb aquestes dues. No sé si són les millors. En tot cas, són les que, per una raó o una altra, m’han agradat més o m’han cridat l’atenció d’una manera especial. Per això he volgut destacar-les, perquè crec que els seus autors ho mereixen i no han de quedar en l’anonimat.

Diversitat a l’aula: conflicte o oportunitat
(Sergi Serra, Núria Bonet i Agnès Pàmies)
http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_derecha_w.php?id_actividad=3650&id_pagina=1

El primer mèrit que trobo en la vostra webquest és que vagi adreçada a l’equip docent quan la pauta que hem seguit la majoria ha estat pensar recursos destinats a l’alumnat. Em sembla molt important el vostre propòsit de promoure processos de reflexió sobre com atendre (com es fa i com s’ha de fer) la diversitat al centre.

Proposeu un procés relativament senzill en què, a partir d’una avaluació inicial, es proporcionen una sèrie de materials a través dels quals, mitjançant la reflexió individual i grupal, cada docent podrà modificar les seves posicions de partida i quedaran assentades les bases per poder arribar a l’obtenció d’un consens determinat al centre pel que fa a l’atenció a la diversitat.

Us diria dues coses, una en reconeixement de la qualitat de la vostra tasca i l’altra com a suggeriment de millora. Començant pel principi, us he de dir que l’aportació que feu de material per a la reflexió em sembla, ras i curt, esplèndida. Recursos abundants, ben escollits (commovedor el vídeo, que desconeixia) i adequats a la finalitat que es persegueix. Felicitats, doncs, per la vostra feina de recerca i selecció.

Tanmateix, crec que l’alta qualitat del material després no s’acaba de veure reforçada pel procés que proposeu. Em sembla una webquest amb molt bons fonaments que pot quedar desaprofitada perquè algunes de les tasques, des del meu punt de vista, no acaben d’estar ben enfocades del tot. Dos exemples: no acabo de veure l’interès que pot tenir que els docents es posin a comentar, una mica a l’atzar, els resultats dels qüestionaris finals comparats amb els inicials (la realització dels quals em sembla una molt bona idea, que quedi clar). Segur que de la lectura d’uns documents se’n segueixen necessàriament canvis de postura?. No és més fàcil que sorgeixin de l’intercanvi, de la contraposició d’arguments que comporta el diàleg?. Només hi ha un treball intermedi en grup i és per comentar el vídeo. Per altra banda, compartir uns documents comuns no porta necessàriament al consens: porta al posicionament de cadascú davant d’allò que aquests documents exposen. Serà el diàleg el que permetrà arribar a aquest consens, si és que s’hi arriba. Crec que la webquest posa tota la intenció en què sigui així, però al capdavall la darrera paraula la tindrà el grup que la dugui a terme.

Amb tot, no voldria que quedés un regust negatiu. Tot és millorable, fins i tot aquest comentari. Si ha girat al voltant de la vostra webquest ha estat indiscutiblement perquè és una de les que ha despertat més el meu interès.

Gràcies per les vostres aportacions.


Els mapes de la classe. Migracions a les nostres famílies
(M. Teresa Pujol, Marta Centellas, Lourdes Xivillé)
http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=7667&id_pagina=1

Sovint quan es tracten temàtiques relatives a la interculturalitat, tendim a formular-nos grans propòsits d’apropament entre cultures i a desplegar tot un ventall colorista d’activitats per a fer visibles les diferències entre uns i altres, unes diferències que sempre acabem considerant com a enriquidores però que, malauradament, les situem en un pla prou allunyat de la vivència quotidiana per a que un cop passada la festa pluri, multi o intercultural, tot segueixi com estava. El nostre etnocentrisme (que negarem quan es preguntin sobre ell) queda, d’aquesta manera, preservat.

Dic això perquè si alguna cosa m’ha agradat de la vostra proposta és que no respon en absolut a aquest model de funcionament. La vostra m’ha semblat una proposta simple, senzilla, modesta. I allà on algú hi podrà veure un defecte, per a mi és una virtut. Defugiu els castells de focs i les coloraines per a construir una seqüència formativa senzilla, que s’ajusta molt bé a l’alumnat al qual va destinada, i que des del meu punt de vista conté dos elements que no he sabut veure (tots dos junts) en cap altre de les webquests de l’aula: per una banda, partiu de la vivència i l’experiència quotidiana dels propis alumnes i de la seva família i, de l’altra, contempleu tota mena de migració, fins i tot la que ve donada per un canvi de regió, de comarca o de ciutat (tan senzill com això), sense haver de passar (encara que no s’exclou, dependrà de la composició del grup) necessàriament i exclusiva per la migració que prové d’altres països i d’altres cultures. D’una sola pinzellada, cobriu tot el ventall migratori possible. I això em sembla un mèrit indiscutible del plantejament que formuleu a la vostra webquest.

A banda que el vostre recurs sigui aplicable a qualsevol context escolar, el plantejament que feu convida immediatament a reflexionar sobre la relativitat de la nostra (de cadascú) pertinença ètnica i cultural, a fixar-se en el fet que tots som usuaris provisionals d’un mateix territori –raó per la qual ningú no pot atribuir-se’n la propietat-, evitant així la temptació etnocèntrica que sol haver-hi molt sovint darrera de plantejaments aparentment pluralistes i integradors, assimilacionistes en realitat.

Em sembla que a partir del vostre recurs es poden tractar tots els nivells de la interculturalitat des del dèbil (coneixement de les particularitats culturals dels diversos llocs que apareixen al mapa), passant pel mitjà (es poden plantejar al debat possibles situacions de conflicte per causa del diferent origen dels alumnes o els seus familiars) fins arribar al nivell fort (es poden elaborar propostes de millora o d’optimització de les relacions entre l’alumnat i fins i tot d’algunes pràctiques educatives atenent als diversos orígens i pertinences dels alumnes). En el fons hi ha la intenció de posar els alumnes en un pla d’igualtat: tots som, en major o menor mesura, immigrants i, d’alguna manera, això ens fa similars, malgrat que cadascú tingui la seva manera particular d’expressar-ho. Em sembla molt interessant posar l’accent més en allò que ens iguala que en allò que ens distingeix dels altres. Ja se n’encarrega prou el món aliè a l’escola (els mitjans de comunicació, les famílies, etc.) de ressaltar les diferències. Al menys que sigui l’escola aquest petit espai intercultural que aniria bé que fos més ampli.

M. Teresa, Marta i Lourdes, les meves sinceres felicitacions per la feina que heu fet i per la proposta que heu aportat. Amb aportacions com la vostra, estic segur que el camí que condueix cap a la interculturalitat de debò serà cada vegada més transitat.

Enhorabona.


COMENTARIS A LA PAC2 I LA PAC3

Com que vaig realitzar l’entrada de seguiment de la webquest un cop l’havíem acabada no m’estendré gaire en consideracions relatives a la segona PAC, que ja està prou comentada en aquella entrada. Sí que insistiré en el fet que la webquest per a mi va resultar tot un descobriment (desconeixia per complet la seva existència) i em sembla que obre un ampli ventall de possibilitats per a flexibilitzar els continguts curriculars, gairebé en qualsevol matèria, i ajustar-los al màxim a les característiques de l’alumnat amb què treballem. La superioritat en aquest sentit d’una seqüència formativa presentada en format webquest sobre la mateixa seqüència a partir d’un llibre de text és inqüestionable. Per no parlar de l’atractiu que la webquest pot exercir sobre els alumnes....

Pel que fa a la PAC3 ha estat força interessant la seva realització. En aparença, un exercici senzill que després, en la pràctica, no ho era tant. Vaig voler centrar-me, tal com es recomanava en el mateix enunciat de la PAC, en la valoració de webquests. Acabant-ne de realitzar una, semblava lògic contrastar la nostra realització amb el panorama existent, realitzar una valoració general d’aquest i, això era el que se’ns demanava al capdavall, comentar un recurs en concret.

Del contrast de la webquest realitzada pel meu grup amb el to general en vaig quedar satisfet. Realment, vàrem estar a l’alçada tant conceptualment com tècnicament (un aspecte que a l’inici de l’assignatura m’aterrava, donada la meva absoluta ignorància del recurs), malgrat que vam haver de superar algunes dificultats de caire tècnic.

De la visió de webquests diferents en trec la conclusió que, com a tot arreu, hi ha de tot. De l’excel·lència fins a treballs manifestament millorables. Com que la intenció de la tasca a realitzar era posar en joc el nostre judici crític, vaig escollir una webquest de gamma mitjana, amb aspectes bons i altres de millorables tant des del punt de vista de la interculturalitat com des del punt de vista del potencial pedagògic del recurs. Podeu consultar el resultat a l’entrada “Valoració material” d’aquest mateix blog.

La impressió general pel que fa a les webquests que aborden temes d’interculturalitat és que la gran majoria es mou en el nivell dèbil del paradigma intercultural. És més, crec que pròpiament són seqüències formatives que apunten més aviat a la multicultiralitat. Conèixer els nostres veïns, els seus costums, el seu folklore, gastronomia o música i poca cosa més. Està bé com a primer pas, però es tracta que el camí no s’acabi aquí...

I parlant de camins, una altra qüestió que m’ha semblat reiterada ha estat el plantejament d’intencions clarament interculturalistes. En la meva opinió és com parlar d’on volem arribar (el diàleg, el respecte, l’intercanvi, la igualtat de drets i deures, etc.), fita amb la que estaria completament d’acord, però sense tenir en compte d’on partim. No oblidem que la nostra mirada, per més ben intencionada que sigui, està situada en un context determinat i, per tant, pateix inevitablement de l’etnocentrisme que comporta avaluar i proposar prenent com a referència les pautes de la nostra cultura. Poc o molt, és inevitable. Però poden fer-se intents de qüestionar o rebaixar aquest etnocentrisme. N’he vist molt pocs. Alguns els destaco en el comentari de les webquests dels meus companys. Tenim clar una part del camí (on volem arribar), però no tenim gens clara l’altra part (d’on partim). Som massa complaents donant per bo allò que existeix, com si no hi hagués altra cosa que fos possible. L’statu-quo vigent té el futur assegurat mentre no siguem capaços de lligar els dos extrems del camí, la sortida i l’arribada. En altres paraules, mentre no siguem capaços de lligar la realitat amb la utopia que, ara com ara, representa el paradigma intercultural.

VALORACIÓ DE L’ASSIGNATURA

Ja vaig dir en les primeres entrades d’aquest blog que ‘Interculturalitat i educació’ era una assignatura que tenia molt d’ interès en cursar per la curiositat de veure com es podien interrelacionar d’una manera intel·ligent ambdós conceptes, atès el context clarament assimilacionista que, des del meu punt de vista, constitueix el nostre sistema educatiu, encara que no hi hagi gaire interès per a reconèixer tal cosa.

He de dir que quan vaig llegir el Pla Docent i les primeres instruccions de cara al desenvolupament del curs vaig espantar-me. Semblava més una assignatura de recursos informàtics que una altra cosa. Un cop completat el cicle d’ensenyament/aprenentatge, el balanç que en faig es força positiu. Ha estat una assignatura agradable per la seva temàtica (amb un temari relativament breu, en comparació amb altres disciplines, però concís i clar) i amb un plantejament dinàmic que ens ha convidat a mirar-nos la interculturalitat i l’educació (l’educació intercultural, en definitiva) d’una manera aplicada que, segurament, és com millor s’aprenen les coses. Malgrat alguna petita situació de caos (recordo especialment en aquest sentit el debat amb centenars de missatges molts d’ells reiteratius), la dinàmica a seguir ha estat prou àgil i diversa com per a que em quedi un record especialment agradable d’aquesta assignatura. Llàstima de no poder dedicar més temps (no fem una sola assignatura i totes tenen les seves exigències) a poder disfrutar durant el quadrimestre de totes les potencialitats que l’assignatura oferia.

Tanmateix, me’n vaig amb un bon bagatge, en bona part inesperat al principi de tot: he après a fer anar aquest blog (jo que n’era seguidor d’alguns d’autor reconegut però que no m’havia passat mai pel cap de tenir-ne un), he après què és una webquest i fins i tot he contribuït a elaborar-ne una, he contrastat les meves idees sobre l’educació intercultural amb els meus companys i amb persones que en saben més que jo, he pogut confirmar alguns punts de vista i modificar-ne d’altres fruit de tota aquesta tasca... En fi em dono per satisfet. Les meves espectatives s’han complert, amb alguna sorpresa addicional que no esperava. Acabo més savi de com vaig començar. No puc demanar res més.

Vull agrair la bona disposició de l’Eli en tot moment per a resoldre amb rapidesa i eficàcia els problemes que tant a nivell particular (sobretot durant la realització de la webquest) com grupal (aportant solucions per a resoldre el malestar generalitzat que la dimensió macro del debat va generar), així com l’amabilitat de les meves companyes Yasmina i Charo a l’hora de realitzar la webquest, així com la bona disposició dels companys i companyes amb qui vàrem debatre a principi de semestre, especialment a aquells que s’han passejat per aquest blog i hi han deixat els seus comentaris que agraeixo sincerament.

Moltes gràcies a tots.