COMENTARI WEBQUESTS
D’entre les webquests realitzades aquest semestre em quedo amb aquestes dues. No sé si són les millors. En tot cas, són les que, per una raó o una altra, m’han agradat més o m’han cridat l’atenció d’una manera especial. Per això he volgut destacar-les, perquè crec que els seus autors ho mereixen i no han de quedar en l’anonimat.
Diversitat a l’aula: conflicte o oportunitat
(Sergi Serra, Núria Bonet i Agnès Pàmies)
http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_derecha_w.php?id_actividad=3650&id_pagina=1
El primer mèrit que trobo en la vostra webquest és que vagi adreçada a l’equip docent quan la pauta que hem seguit la majoria ha estat pensar recursos destinats a l’alumnat. Em sembla molt important el vostre propòsit de promoure processos de reflexió sobre com atendre (com es fa i com s’ha de fer) la diversitat al centre.
Proposeu un procés relativament senzill en què, a partir d’una avaluació inicial, es proporcionen una sèrie de materials a través dels quals, mitjançant la reflexió individual i grupal, cada docent podrà modificar les seves posicions de partida i quedaran assentades les bases per poder arribar a l’obtenció d’un consens determinat al centre pel que fa a l’atenció a la diversitat.
Us diria dues coses, una en reconeixement de la qualitat de la vostra tasca i l’altra com a suggeriment de millora. Començant pel principi, us he de dir que l’aportació que feu de material per a la reflexió em sembla, ras i curt, esplèndida. Recursos abundants, ben escollits (commovedor el vídeo, que desconeixia) i adequats a la finalitat que es persegueix. Felicitats, doncs, per la vostra feina de recerca i selecció.
Tanmateix, crec que l’alta qualitat del material després no s’acaba de veure reforçada pel procés que proposeu. Em sembla una webquest amb molt bons fonaments que pot quedar desaprofitada perquè algunes de les tasques, des del meu punt de vista, no acaben d’estar ben enfocades del tot. Dos exemples: no acabo de veure l’interès que pot tenir que els docents es posin a comentar, una mica a l’atzar, els resultats dels qüestionaris finals comparats amb els inicials (la realització dels quals em sembla una molt bona idea, que quedi clar). Segur que de la lectura d’uns documents se’n segueixen necessàriament canvis de postura?. No és més fàcil que sorgeixin de l’intercanvi, de la contraposició d’arguments que comporta el diàleg?. Només hi ha un treball intermedi en grup i és per comentar el vídeo. Per altra banda, compartir uns documents comuns no porta necessàriament al consens: porta al posicionament de cadascú davant d’allò que aquests documents exposen. Serà el diàleg el que permetrà arribar a aquest consens, si és que s’hi arriba. Crec que la webquest posa tota la intenció en què sigui així, però al capdavall la darrera paraula la tindrà el grup que la dugui a terme.
Amb tot, no voldria que quedés un regust negatiu. Tot és millorable, fins i tot aquest comentari. Si ha girat al voltant de la vostra webquest ha estat indiscutiblement perquè és una de les que ha despertat més el meu interès.
Gràcies per les vostres aportacions.
Els mapes de la classe. Migracions a les nostres famílies
(M. Teresa Pujol, Marta Centellas, Lourdes Xivillé)
http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=7667&id_pagina=1
Sovint quan es tracten temàtiques relatives a la interculturalitat, tendim a formular-nos grans propòsits d’apropament entre cultures i a desplegar tot un ventall colorista d’activitats per a fer visibles les diferències entre uns i altres, unes diferències que sempre acabem considerant com a enriquidores però que, malauradament, les situem en un pla prou allunyat de la vivència quotidiana per a que un cop passada la festa pluri, multi o intercultural, tot segueixi com estava. El nostre etnocentrisme (que negarem quan es preguntin sobre ell) queda, d’aquesta manera, preservat.
Dic això perquè si alguna cosa m’ha agradat de la vostra proposta és que no respon en absolut a aquest model de funcionament. La vostra m’ha semblat una proposta simple, senzilla, modesta. I allà on algú hi podrà veure un defecte, per a mi és una virtut. Defugiu els castells de focs i les coloraines per a construir una seqüència formativa senzilla, que s’ajusta molt bé a l’alumnat al qual va destinada, i que des del meu punt de vista conté dos elements que no he sabut veure (tots dos junts) en cap altre de les webquests de l’aula: per una banda, partiu de la vivència i l’experiència quotidiana dels propis alumnes i de la seva família i, de l’altra, contempleu tota mena de migració, fins i tot la que ve donada per un canvi de regió, de comarca o de ciutat (tan senzill com això), sense haver de passar (encara que no s’exclou, dependrà de la composició del grup) necessàriament i exclusiva per la migració que prové d’altres països i d’altres cultures. D’una sola pinzellada, cobriu tot el ventall migratori possible. I això em sembla un mèrit indiscutible del plantejament que formuleu a la vostra webquest.
A banda que el vostre recurs sigui aplicable a qualsevol context escolar, el plantejament que feu convida immediatament a reflexionar sobre la relativitat de la nostra (de cadascú) pertinença ètnica i cultural, a fixar-se en el fet que tots som usuaris provisionals d’un mateix territori –raó per la qual ningú no pot atribuir-se’n la propietat-, evitant així la temptació etnocèntrica que sol haver-hi molt sovint darrera de plantejaments aparentment pluralistes i integradors, assimilacionistes en realitat.
Em sembla que a partir del vostre recurs es poden tractar tots els nivells de la interculturalitat des del dèbil (coneixement de les particularitats culturals dels diversos llocs que apareixen al mapa), passant pel mitjà (es poden plantejar al debat possibles situacions de conflicte per causa del diferent origen dels alumnes o els seus familiars) fins arribar al nivell fort (es poden elaborar propostes de millora o d’optimització de les relacions entre l’alumnat i fins i tot d’algunes pràctiques educatives atenent als diversos orígens i pertinences dels alumnes). En el fons hi ha la intenció de posar els alumnes en un pla d’igualtat: tots som, en major o menor mesura, immigrants i, d’alguna manera, això ens fa similars, malgrat que cadascú tingui la seva manera particular d’expressar-ho. Em sembla molt interessant posar l’accent més en allò que ens iguala que en allò que ens distingeix dels altres. Ja se n’encarrega prou el món aliè a l’escola (els mitjans de comunicació, les famílies, etc.) de ressaltar les diferències. Al menys que sigui l’escola aquest petit espai intercultural que aniria bé que fos més ampli.
M. Teresa, Marta i Lourdes, les meves sinceres felicitacions per la feina que heu fet i per la proposta que heu aportat. Amb aportacions com la vostra, estic segur que el camí que condueix cap a la interculturalitat de debò serà cada vegada més transitat.
Enhorabona.
COMENTARIS A LA PAC2 I LA PAC3
Com que vaig realitzar l’entrada de seguiment de la webquest un cop l’havíem acabada no m’estendré gaire en consideracions relatives a la segona PAC, que ja està prou comentada en aquella entrada. Sí que insistiré en el fet que la webquest per a mi va resultar tot un descobriment (desconeixia per complet la seva existència) i em sembla que obre un ampli ventall de possibilitats per a flexibilitzar els continguts curriculars, gairebé en qualsevol matèria, i ajustar-los al màxim a les característiques de l’alumnat amb què treballem. La superioritat en aquest sentit d’una seqüència formativa presentada en format webquest sobre la mateixa seqüència a partir d’un llibre de text és inqüestionable. Per no parlar de l’atractiu que la webquest pot exercir sobre els alumnes....
Pel que fa a la PAC3 ha estat força interessant la seva realització. En aparença, un exercici senzill que després, en la pràctica, no ho era tant. Vaig voler centrar-me, tal com es recomanava en el mateix enunciat de la PAC, en la valoració de webquests. Acabant-ne de realitzar una, semblava lògic contrastar la nostra realització amb el panorama existent, realitzar una valoració general d’aquest i, això era el que se’ns demanava al capdavall, comentar un recurs en concret.
Del contrast de la webquest realitzada pel meu grup amb el to general en vaig quedar satisfet. Realment, vàrem estar a l’alçada tant conceptualment com tècnicament (un aspecte que a l’inici de l’assignatura m’aterrava, donada la meva absoluta ignorància del recurs), malgrat que vam haver de superar algunes dificultats de caire tècnic.
De la visió de webquests diferents en trec la conclusió que, com a tot arreu, hi ha de tot. De l’excel·lència fins a treballs manifestament millorables. Com que la intenció de la tasca a realitzar era posar en joc el nostre judici crític, vaig escollir una webquest de gamma mitjana, amb aspectes bons i altres de millorables tant des del punt de vista de la interculturalitat com des del punt de vista del potencial pedagògic del recurs. Podeu consultar el resultat a l’entrada “Valoració material” d’aquest mateix blog.
La impressió general pel que fa a les webquests que aborden temes d’interculturalitat és que la gran majoria es mou en el nivell dèbil del paradigma intercultural. És més, crec que pròpiament són seqüències formatives que apunten més aviat a la multicultiralitat. Conèixer els nostres veïns, els seus costums, el seu folklore, gastronomia o música i poca cosa més. Està bé com a primer pas, però es tracta que el camí no s’acabi aquí...
I parlant de camins, una altra qüestió que m’ha semblat reiterada ha estat el plantejament d’intencions clarament interculturalistes. En la meva opinió és com parlar d’on volem arribar (el diàleg, el respecte, l’intercanvi, la igualtat de drets i deures, etc.), fita amb la que estaria completament d’acord, però sense tenir en compte d’on partim. No oblidem que la nostra mirada, per més ben intencionada que sigui, està situada en un context determinat i, per tant, pateix inevitablement de l’etnocentrisme que comporta avaluar i proposar prenent com a referència les pautes de la nostra cultura. Poc o molt, és inevitable. Però poden fer-se intents de qüestionar o rebaixar aquest etnocentrisme. N’he vist molt pocs. Alguns els destaco en el comentari de les webquests dels meus companys. Tenim clar una part del camí (on volem arribar), però no tenim gens clara l’altra part (d’on partim). Som massa complaents donant per bo allò que existeix, com si no hi hagués altra cosa que fos possible. L’statu-quo vigent té el futur assegurat mentre no siguem capaços de lligar els dos extrems del camí, la sortida i l’arribada. En altres paraules, mentre no siguem capaços de lligar la realitat amb la utopia que, ara com ara, representa el paradigma intercultural.
VALORACIÓ DE L’ASSIGNATURA
Ja vaig dir en les primeres entrades d’aquest blog que ‘Interculturalitat i educació’ era una assignatura que tenia molt d’ interès en cursar per la curiositat de veure com es podien interrelacionar d’una manera intel·ligent ambdós conceptes, atès el context clarament assimilacionista que, des del meu punt de vista, constitueix el nostre sistema educatiu, encara que no hi hagi gaire interès per a reconèixer tal cosa.
He de dir que quan vaig llegir el Pla Docent i les primeres instruccions de cara al desenvolupament del curs vaig espantar-me. Semblava més una assignatura de recursos informàtics que una altra cosa. Un cop completat el cicle d’ensenyament/aprenentatge, el balanç que en faig es força positiu. Ha estat una assignatura agradable per la seva temàtica (amb un temari relativament breu, en comparació amb altres disciplines, però concís i clar) i amb un plantejament dinàmic que ens ha convidat a mirar-nos la interculturalitat i l’educació (l’educació intercultural, en definitiva) d’una manera aplicada que, segurament, és com millor s’aprenen les coses. Malgrat alguna petita situació de caos (recordo especialment en aquest sentit el debat amb centenars de missatges molts d’ells reiteratius), la dinàmica a seguir ha estat prou àgil i diversa com per a que em quedi un record especialment agradable d’aquesta assignatura. Llàstima de no poder dedicar més temps (no fem una sola assignatura i totes tenen les seves exigències) a poder disfrutar durant el quadrimestre de totes les potencialitats que l’assignatura oferia.
Tanmateix, me’n vaig amb un bon bagatge, en bona part inesperat al principi de tot: he après a fer anar aquest blog (jo que n’era seguidor d’alguns d’autor reconegut però que no m’havia passat mai pel cap de tenir-ne un), he après què és una webquest i fins i tot he contribuït a elaborar-ne una, he contrastat les meves idees sobre l’educació intercultural amb els meus companys i amb persones que en saben més que jo, he pogut confirmar alguns punts de vista i modificar-ne d’altres fruit de tota aquesta tasca... En fi em dono per satisfet. Les meves espectatives s’han complert, amb alguna sorpresa addicional que no esperava. Acabo més savi de com vaig començar. No puc demanar res més.
Vull agrair la bona disposició de l’Eli en tot moment per a resoldre amb rapidesa i eficàcia els problemes que tant a nivell particular (sobretot durant la realització de la webquest) com grupal (aportant solucions per a resoldre el malestar generalitzat que la dimensió macro del debat va generar), així com l’amabilitat de les meves companyes Yasmina i Charo a l’hora de realitzar la webquest, així com la bona disposició dels companys i companyes amb qui vàrem debatre a principi de semestre, especialment a aquells que s’han passejat per aquest blog i hi han deixat els seus comentaris que agraeixo sincerament.
Moltes gràcies a tots.
diumenge, 31 de maig del 2009
diumenge, 24 de maig del 2009
VALORACIO MATERIAL
"El conflicte: eina de cohesió"
http://phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_mondrian_w.php?id_actividad=490&id_pagina=1
La WebQuest "El conflicte: eina de cohesió" és un bon recurs per a conèixer com i fins a quin punt les persones utilitzem estereotips i prejudicis a l'hora d'encarar les relacions amb persones que provenen de cultures i d'ètnies diferents a la nostra. És especialment interessant l'activitat que s'hi proposa perquè, d'alguna manera, suposa un pas previ que tot aquell professional docent que ha d'entrar en contacte amb alumnat procedent d'altres cultures hauria de fer: prendre consciència de quins són els seus estereotips i prejudicis, si els té, per tal de controlar-los i, si pot ser, suprimir-los. Aquest seria el punt més fort del recurs que analitzem i allò que el faria recomanable. Es tracta, per altra banda, d'una activitat relativament senzilla, organitzada en forma de joc i que, per tant, resulta agradable de fer pel públic al qual s'adreça: els docents.
Però el títol indica una altra cosa. I aquest seria el principal punt feble del recurs: no contribueix a generar un autèntic conflicte, de manera que és impossible de percebre la dimensió que el títol proposa. No podem experimentar l'eina de cohesió que la superació del conflicte (no el conflicte mateix) representa perquè aquest conflicte no arriba a donar-se. El conflicte es dóna en situacions determinades (competència per uns béns escassos, per exemple) i no acostuma a ser capriociós ni gratuït. Poden haver-hi activitats de simulació que posin l'alumnat en situació de representar la realitat i, així, generar aproximacions versemblants a allò que són els conflictes i, per extensió, a la manera de superar-los. No és el cas de la seqüència que es proposa aquí, molt allunyada de les situacions quotidianes. Segurament el títol i alguns dels seus objectius li dona un caire massa ambiciós; amb un enfocament més modest, i un altre títol, resultaria un disseny prou adequat.
El recurs es mou en el paradigma de la multiculturalitat. Encaixa bé amb les fases inicials del procés de formació en interculturalitat, aquelles en què cal fomentar el coneixement i el respecte cap a cultures diferents de la pròpia, però sense abandonar la tendència a mantenir aquestes cultures separades. Així, aquest recurs pedagògic podria ser un primer pas per a treballar amb un grup de docents poc experimentats encara en qüestions d'interculturalitat però amb interès per a anar-se endinsant en aquest paradigma. Estaríem parlant, per tant, del nivell bàsic d'interculturalitat o d'intercanvi de coneixement sobre les diverses cultures en relació. L'activitat cerca el respecte mutu que faci possible el diàleg entre persones de diferent cultura, sense l'entorpiment que poden suposar els prejudicis i els estereotips.
En definitiva un recurs interessant, no rodó, amb una excessiva ambició pel que fa als seus objectius, amb una seqüència d'activitats que s'ajustaria millor a formulacions objectives més modestes -i des d'aquesta perspectiva sí que seria un recurs equilibrat- que pot ser útil per a les primeres fases de formació en interculturalitat del personal docent al qual el recurs s'adreça, atès que es basa en el nivell bàsic d'interculturalitat.
Formalment, la webquest és d'una realització molt correcta. Tanmateix, no podem passar per alt un aspecte que caldria millorar d'una manera imprescindible si es vol utilitzar per a la formació de docents. És un aspecte lingüístic, lèxic i conceptual, que em sembla greu i que, al meu entendre, de no subsanar-se pot desqualificar el treball que proposa el recurs que comentem: la utilització de termes com ara 'personalitat racial' quan es vol fer referència a la identitat cultural, i l'assimilació del fet de pertanyer a un grup cultural minoritari al fet de formar part d'un col·lectiu d'alt risc d'exclusió. Em sembla molt exagerat, i fins i tot perillós. El perill consisteix en acabar invocant allò que es pretén evitar: els prejudicis. Crec que aquesta assimilació de conceptes no respon a la realitat (i menys si parlem en termes d'interculturalitat) i que no podem plantejar una activitat sobre estereotips a partir, justament, d'estereotips o prejudicis, encara que siguin de signe contrari a aquells que podem observar en la vida quotidiana. Els estereotips i els prejudicis no es combaten amb estereotips de signe contrari. El coneixement, la reflexió i el diàleg -cosa que per altra banda impulsa la webquest- són l'antídot més eficaç.
http://phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_mondrian_w.php?id_actividad=490&id_pagina=1
La WebQuest "El conflicte: eina de cohesió" és un bon recurs per a conèixer com i fins a quin punt les persones utilitzem estereotips i prejudicis a l'hora d'encarar les relacions amb persones que provenen de cultures i d'ètnies diferents a la nostra. És especialment interessant l'activitat que s'hi proposa perquè, d'alguna manera, suposa un pas previ que tot aquell professional docent que ha d'entrar en contacte amb alumnat procedent d'altres cultures hauria de fer: prendre consciència de quins són els seus estereotips i prejudicis, si els té, per tal de controlar-los i, si pot ser, suprimir-los. Aquest seria el punt més fort del recurs que analitzem i allò que el faria recomanable. Es tracta, per altra banda, d'una activitat relativament senzilla, organitzada en forma de joc i que, per tant, resulta agradable de fer pel públic al qual s'adreça: els docents.
Però el títol indica una altra cosa. I aquest seria el principal punt feble del recurs: no contribueix a generar un autèntic conflicte, de manera que és impossible de percebre la dimensió que el títol proposa. No podem experimentar l'eina de cohesió que la superació del conflicte (no el conflicte mateix) representa perquè aquest conflicte no arriba a donar-se. El conflicte es dóna en situacions determinades (competència per uns béns escassos, per exemple) i no acostuma a ser capriociós ni gratuït. Poden haver-hi activitats de simulació que posin l'alumnat en situació de representar la realitat i, així, generar aproximacions versemblants a allò que són els conflictes i, per extensió, a la manera de superar-los. No és el cas de la seqüència que es proposa aquí, molt allunyada de les situacions quotidianes. Segurament el títol i alguns dels seus objectius li dona un caire massa ambiciós; amb un enfocament més modest, i un altre títol, resultaria un disseny prou adequat.
El recurs es mou en el paradigma de la multiculturalitat. Encaixa bé amb les fases inicials del procés de formació en interculturalitat, aquelles en què cal fomentar el coneixement i el respecte cap a cultures diferents de la pròpia, però sense abandonar la tendència a mantenir aquestes cultures separades. Així, aquest recurs pedagògic podria ser un primer pas per a treballar amb un grup de docents poc experimentats encara en qüestions d'interculturalitat però amb interès per a anar-se endinsant en aquest paradigma. Estaríem parlant, per tant, del nivell bàsic d'interculturalitat o d'intercanvi de coneixement sobre les diverses cultures en relació. L'activitat cerca el respecte mutu que faci possible el diàleg entre persones de diferent cultura, sense l'entorpiment que poden suposar els prejudicis i els estereotips.
En definitiva un recurs interessant, no rodó, amb una excessiva ambició pel que fa als seus objectius, amb una seqüència d'activitats que s'ajustaria millor a formulacions objectives més modestes -i des d'aquesta perspectiva sí que seria un recurs equilibrat- que pot ser útil per a les primeres fases de formació en interculturalitat del personal docent al qual el recurs s'adreça, atès que es basa en el nivell bàsic d'interculturalitat.
Formalment, la webquest és d'una realització molt correcta. Tanmateix, no podem passar per alt un aspecte que caldria millorar d'una manera imprescindible si es vol utilitzar per a la formació de docents. És un aspecte lingüístic, lèxic i conceptual, que em sembla greu i que, al meu entendre, de no subsanar-se pot desqualificar el treball que proposa el recurs que comentem: la utilització de termes com ara 'personalitat racial' quan es vol fer referència a la identitat cultural, i l'assimilació del fet de pertanyer a un grup cultural minoritari al fet de formar part d'un col·lectiu d'alt risc d'exclusió. Em sembla molt exagerat, i fins i tot perillós. El perill consisteix en acabar invocant allò que es pretén evitar: els prejudicis. Crec que aquesta assimilació de conceptes no respon a la realitat (i menys si parlem en termes d'interculturalitat) i que no podem plantejar una activitat sobre estereotips a partir, justament, d'estereotips o prejudicis, encara que siguin de signe contrari a aquells que podem observar en la vida quotidiana. Els estereotips i els prejudicis no es combaten amb estereotips de signe contrari. El coneixement, la reflexió i el diàleg -cosa que per altra banda impulsa la webquest- són l'antídot més eficaç.
dijous, 21 de maig del 2009
Enllaç webquest
Aquí tens l'enllaç que et permetrà passejar pel treball que va realitzar el nostre grup. Adreçada a alumnes de 4t d'ESO, la nostra webquest està orientada a treballar la resolució de conflictes de valors que poden donar-se en comunitats culturalment heterogènies. Espero que t'interessi.
http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_izquierda_w.php?id_actividad=7439&id_pagina=1
Nota: si hi accedeixes amb el navegador Explorer és possible que la webquest no t'aparegui tal com va ser dissenyada. És recomanable utilitzar el navegador Mozilla Firefox.
http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_izquierda_w.php?id_actividad=7439&id_pagina=1
Nota: si hi accedeixes amb el navegador Explorer és possible que la webquest no t'aparegui tal com va ser dissenyada. És recomanable utilitzar el navegador Mozilla Firefox.
dissabte, 9 de maig del 2009
Seguiment i evolució de la webquest
El contingut
Amb l’objectiu de ‘desenvolupar estratègies de comprensió crítica davant de les diferències i dels estereotips per tal d’assolir una convivència harmònica i educar per a la ciutadania intercultural’ proposem una seqüència didàctica de recerca i reflexió sobre les relacions entre grups culturals diversos.
Proposem un debat que es vol situar en el nou paradigma de la relació entre cultures que suposa la interculturalitat. D’alguna manera, es tracta de confrontar aquesta visió intercultural amb la monoculturalitat pròpia del paradigma homogeneïtzador, encara prou vigent a la nostra societat occidental com per a fonamentar un debat viu.
Ens interessa que quedin clares les postures homogeneïtzadores (amb els seus processos d’aculturació o assimilació) i les que defensa la interculturalitat, passant pels paradigmes pluralista i multiculturalista, de manera que cada alumne pugui situar-se en aquest ventall de posicions un cop les coneix bé. Tanmateix, la nostra no pretén ser una activitat neutral sinó que es decanta pel model intercultural en promoure la igualtat de drets entre els grups culturalment diversos (sense que hi hagi grups superiors ni grups inferiors) i en assenyalar el diàleg, el consens i el respecte com al camí a seguir per a construir una societat culturalment més equitativa.
D’aquesta manera, els conceptes centrals de l’activitat i també els més explicits són: convivència i conflicte. A partir d’ells, i d’una manera més implícita, es treballen en primer terme conceptes com monoculturalitat, homogeneïtzació, pluralisme, multiculturalitat i interculturalitat. I de la mà d’aquests, altres conceptes també tenen o poden tenir cabuda en el nostre recurs didàctic: cultura, particularisme, universalisme, relativisme cultural, etnocentrisme, fonamentalisme cultural, aculturació, assimilació, sincretisme...
La nostra webquest apunta al nivell mitjà interculturalitat o de resolució de conflictes de valors. Definits els grups culturals que entren en relació, amb les seves característiques particulars i amb la seva particular força social, es tracta de veure com d’entre grups culturals diferents en poden sorgir relacions de convivència o de conflicte, segons que els seus valors concordin o es contraposin i també segons si el grup majoritari en influència social pretén absorbir els grups minoritaris portant-los a l’acceptació dels seus valors i creences. En aquest punt, proposem obertament la necessitat del diàleg, el més simètric possible, realitzat des del respecte, la tolerància i la concòrdia per a superar les situacions conflictives que puguin donar-se entre grups. També, tractant-se d’una negociació, posem l’accent en la necessitat de renunciar a algun aspecte de la pròpia cultura que tot procés de negociació comporta si el que es vol és arribar a una entesa consensuada.
El treball en grup
El nostre grup s’ha organitzat d’una manera diríem que natural. En tractar-se d’un grup petit, no ha costat gaire que cadascú assumís la responsabilitat del sector que més li esqueia o en el que s’hi sentia més còmode. Així, hi ha qui ha pres la iniciativa per les qüestions informàtiques, qui s’ha encarregat del disseny de la seqüència formativa i qui ha tingut la funció de coordinar la coherència entre aspectes formals i aspectes de fons. Això sense implicar que fossin tasques tancades o exclusives. Tothom ha opinat i fet aportacions en tots els aspectes, de manera que podem considerar el producte final com a fruit de la col·laboració equitativa dels 3 membres del grup.
Tots ens enfrontàvem per primera vegada al repte de dissenyar una webquest. Particularment, jo desconeixia la seva existència. Ens n’hem sortit amb més facilitat de la que inicialment semblava que havia de revestir. El procés és senzill i els tutorials prou orientadors com per a que, en general, no hagin sortit dificultats especials. Una altra cosa és quan ha calgut introduir algun element especial (en el nostre cas les taules d’avaluació) que ha estat necessari demanar l’ajut puntual de gent més experta que nosaltres en matèria informàtica. En tot cas, una anècdota.
Conclusió
Per mi ha estat molt interessant conèixer el recurs webquest. Em sembla una bona eina didàctica. Per dos motius fonamentals: permet adaptar una seqüència formativa sencera a les condicions de l’alumnat al qual s’adreça d’una manera molt ajustada, molt més del que permet un llibre de text, posem per cas. Per altra banda, el fet que la via d’accés de l’alumne sigui a través d’un mitjà que li és força habitual (la pantalla de l’ordinador) ja confereix un aire més atractiu a l’activitat del que podria proporcionar un llibre de text. I encara més, la webquest obre la porta a un ampli camp per a la recerca d’informació que, ben guiada pel professor, pot donar un coneixement molt més ampli i ajustat del que ho faria la mateixa seqüència escrita en paper. Tanmateix, la webquest no ha de substituir el debat i la confrontació de punts de vista cara a cara. Al contrari, ha de donar-hi peu i ser-ne un complement.
Per tot el que he dit, faig una valoració molt positiva de l’activitat realitzada, pràctica i reflexiva a la vegada, així com de la interacció, operativa i àgil, que hem establert amb les companyes del grup.
Amb l’objectiu de ‘desenvolupar estratègies de comprensió crítica davant de les diferències i dels estereotips per tal d’assolir una convivència harmònica i educar per a la ciutadania intercultural’ proposem una seqüència didàctica de recerca i reflexió sobre les relacions entre grups culturals diversos.
Proposem un debat que es vol situar en el nou paradigma de la relació entre cultures que suposa la interculturalitat. D’alguna manera, es tracta de confrontar aquesta visió intercultural amb la monoculturalitat pròpia del paradigma homogeneïtzador, encara prou vigent a la nostra societat occidental com per a fonamentar un debat viu.
Ens interessa que quedin clares les postures homogeneïtzadores (amb els seus processos d’aculturació o assimilació) i les que defensa la interculturalitat, passant pels paradigmes pluralista i multiculturalista, de manera que cada alumne pugui situar-se en aquest ventall de posicions un cop les coneix bé. Tanmateix, la nostra no pretén ser una activitat neutral sinó que es decanta pel model intercultural en promoure la igualtat de drets entre els grups culturalment diversos (sense que hi hagi grups superiors ni grups inferiors) i en assenyalar el diàleg, el consens i el respecte com al camí a seguir per a construir una societat culturalment més equitativa.
D’aquesta manera, els conceptes centrals de l’activitat i també els més explicits són: convivència i conflicte. A partir d’ells, i d’una manera més implícita, es treballen en primer terme conceptes com monoculturalitat, homogeneïtzació, pluralisme, multiculturalitat i interculturalitat. I de la mà d’aquests, altres conceptes també tenen o poden tenir cabuda en el nostre recurs didàctic: cultura, particularisme, universalisme, relativisme cultural, etnocentrisme, fonamentalisme cultural, aculturació, assimilació, sincretisme...
La nostra webquest apunta al nivell mitjà interculturalitat o de resolució de conflictes de valors. Definits els grups culturals que entren en relació, amb les seves característiques particulars i amb la seva particular força social, es tracta de veure com d’entre grups culturals diferents en poden sorgir relacions de convivència o de conflicte, segons que els seus valors concordin o es contraposin i també segons si el grup majoritari en influència social pretén absorbir els grups minoritaris portant-los a l’acceptació dels seus valors i creences. En aquest punt, proposem obertament la necessitat del diàleg, el més simètric possible, realitzat des del respecte, la tolerància i la concòrdia per a superar les situacions conflictives que puguin donar-se entre grups. També, tractant-se d’una negociació, posem l’accent en la necessitat de renunciar a algun aspecte de la pròpia cultura que tot procés de negociació comporta si el que es vol és arribar a una entesa consensuada.
El treball en grup
El nostre grup s’ha organitzat d’una manera diríem que natural. En tractar-se d’un grup petit, no ha costat gaire que cadascú assumís la responsabilitat del sector que més li esqueia o en el que s’hi sentia més còmode. Així, hi ha qui ha pres la iniciativa per les qüestions informàtiques, qui s’ha encarregat del disseny de la seqüència formativa i qui ha tingut la funció de coordinar la coherència entre aspectes formals i aspectes de fons. Això sense implicar que fossin tasques tancades o exclusives. Tothom ha opinat i fet aportacions en tots els aspectes, de manera que podem considerar el producte final com a fruit de la col·laboració equitativa dels 3 membres del grup.
Tots ens enfrontàvem per primera vegada al repte de dissenyar una webquest. Particularment, jo desconeixia la seva existència. Ens n’hem sortit amb més facilitat de la que inicialment semblava que havia de revestir. El procés és senzill i els tutorials prou orientadors com per a que, en general, no hagin sortit dificultats especials. Una altra cosa és quan ha calgut introduir algun element especial (en el nostre cas les taules d’avaluació) que ha estat necessari demanar l’ajut puntual de gent més experta que nosaltres en matèria informàtica. En tot cas, una anècdota.
Conclusió
Per mi ha estat molt interessant conèixer el recurs webquest. Em sembla una bona eina didàctica. Per dos motius fonamentals: permet adaptar una seqüència formativa sencera a les condicions de l’alumnat al qual s’adreça d’una manera molt ajustada, molt més del que permet un llibre de text, posem per cas. Per altra banda, el fet que la via d’accés de l’alumne sigui a través d’un mitjà que li és força habitual (la pantalla de l’ordinador) ja confereix un aire més atractiu a l’activitat del que podria proporcionar un llibre de text. I encara més, la webquest obre la porta a un ampli camp per a la recerca d’informació que, ben guiada pel professor, pot donar un coneixement molt més ampli i ajustat del que ho faria la mateixa seqüència escrita en paper. Tanmateix, la webquest no ha de substituir el debat i la confrontació de punts de vista cara a cara. Al contrari, ha de donar-hi peu i ser-ne un complement.
Per tot el que he dit, faig una valoració molt positiva de l’activitat realitzada, pràctica i reflexiva a la vegada, així com de la interacció, operativa i àgil, que hem establert amb les companyes del grup.
dissabte, 18 d’abril del 2009
DEBAT
Debatre sempre suposa el contrast de les pròpies concepcions en posar-les davant per davant de les concepcions dels altres. A voltes, tot debatent, arribem a descobrir (en realitat, a construir) quines són aquestes concepcions. I sempre, per la via del diàleg, les confirmem, les matisem o les abandonem. No ha estat l'excepció, per a mi, aquest debat organitzat amb l'excusa de comentar un fragment de la pel·lícula "Entre les murs". He pogut refermar, modificar, matisar i, en el seu cas, canviar algun punt de vista que tenia al voltant de la qüestió de la interculturalitat i la seva relació amb el món de l'ensenyament i l'educació. Hi ha hagut una mica de tot, canvis de perspectiva, matisacions, modulacions, etc., però el debat m'ha refermat en les meves concepcions de base a través del seu contrast amb allò que dèien la majoria de companys.
Crec que s'ha parlat molt de com hauria de ser l'escola per a acollir d'una manera adequada els fenòmens migratoris que s'han produït en els darrers anys d'una manera accelerada i la relació entre cultures diverses que aquest fenomen comporta. I em sembla que està bé parlar d'això per tal de marcar les fites, per utòpiques que siguin, d'allà on es vol arribar. Però crec que tot camí té un principi i un final i, des del meu punt de vista, el debat ha prestat atenció només al final, sense tenir en compte el començament de l'itinerari. Hem parlat de com haurien de ser l'escola, sense parlar gaire de com és i, sobretot, de per què és així. A la utopia li ha faltat un bany de realitat. No podem seguir cap camí si sabem on volem arribar però no sabem d'on partim!
He trobat en el debat altres intervencions que seguien la línia que exposo. Com és lògic són amb les que m'he sentit més identificat. Tanmateix, el fet que la majoria adopti altres punts de vista obliga a un exercici d'anar cercant arguments per a contradir-los. I crec que aquest és un exercici sà i necessari. Algunes de les intervencions registrades han obligat a extremar aquest exercici de contrargumentació, cosa que agraeixo profundament. Només per això, el debat ja no ha valgut la pena.
L'únic retret que faria seria de caire metodològic. Crec que l'obligatorietat de fer 6 missatges provoca un excés d'intervencions (moltes d'elles reiteratives) i trenca el fil dels diàlegs que s'han iniciat. Em sembla que el punt central d'un debat és el diàleg entre posicions contraposades, no la suma d'opinions coincidents. Convidaria l'organització a revisar aquest punt, deixant un major marge a la flexibilitat en el nombre d'intervencions i privilegiant el contingut d'aquestes.
Com a concepte central a aprofundir proposo que ens fixem en una contradicció: majoritàriament tenim clar que els currículums escolars haurien de contemplar la diversitat de tota mena (cultural, de gènere, social, intel·lectual, etc.) però no qüestionem gaire (per no dir gens) el nostre context educatiu immediat, de caire etnocèntric i clarament assimilacionista, amb l'excusa de preservar els trets culturals propis de la gent del territori. Com la llengua.
No vull obrir la caixa dels trons, però estem parlant d'interculturalitat. Cal tenir-ho en compte i pensar-hi. Però aquest ja seria un altre debat...
Gràcies per arribar fins aquí. I si vols, en seguim parlant.
Crec que s'ha parlat molt de com hauria de ser l'escola per a acollir d'una manera adequada els fenòmens migratoris que s'han produït en els darrers anys d'una manera accelerada i la relació entre cultures diverses que aquest fenomen comporta. I em sembla que està bé parlar d'això per tal de marcar les fites, per utòpiques que siguin, d'allà on es vol arribar. Però crec que tot camí té un principi i un final i, des del meu punt de vista, el debat ha prestat atenció només al final, sense tenir en compte el començament de l'itinerari. Hem parlat de com haurien de ser l'escola, sense parlar gaire de com és i, sobretot, de per què és així. A la utopia li ha faltat un bany de realitat. No podem seguir cap camí si sabem on volem arribar però no sabem d'on partim!
He trobat en el debat altres intervencions que seguien la línia que exposo. Com és lògic són amb les que m'he sentit més identificat. Tanmateix, el fet que la majoria adopti altres punts de vista obliga a un exercici d'anar cercant arguments per a contradir-los. I crec que aquest és un exercici sà i necessari. Algunes de les intervencions registrades han obligat a extremar aquest exercici de contrargumentació, cosa que agraeixo profundament. Només per això, el debat ja no ha valgut la pena.
L'únic retret que faria seria de caire metodològic. Crec que l'obligatorietat de fer 6 missatges provoca un excés d'intervencions (moltes d'elles reiteratives) i trenca el fil dels diàlegs que s'han iniciat. Em sembla que el punt central d'un debat és el diàleg entre posicions contraposades, no la suma d'opinions coincidents. Convidaria l'organització a revisar aquest punt, deixant un major marge a la flexibilitat en el nombre d'intervencions i privilegiant el contingut d'aquestes.
Com a concepte central a aprofundir proposo que ens fixem en una contradicció: majoritàriament tenim clar que els currículums escolars haurien de contemplar la diversitat de tota mena (cultural, de gènere, social, intel·lectual, etc.) però no qüestionem gaire (per no dir gens) el nostre context educatiu immediat, de caire etnocèntric i clarament assimilacionista, amb l'excusa de preservar els trets culturals propis de la gent del territori. Com la llengua.
No vull obrir la caixa dels trons, però estem parlant d'interculturalitat. Cal tenir-ho en compte i pensar-hi. Però aquest ja seria un altre debat...
Gràcies per arribar fins aquí. I si vols, en seguim parlant.
dilluns, 9 de març del 2009
Inici
Benvinguts (o bentrobats, com preferiu).
En encetar aquest blog sobre 'Interculturalitat i educació' m'agradaria dir que m'il·lusiona una assignatura que porta aquesta denominació. M'il·lusiona per partida doble: crec que la interculturalitat, entesa com a un diàleg lliure entre cultures és, ara com ara, una bella utopia. La realitat quotidiana ens proporciona exemples a bastament d'això que dic. Certament, en el nostre entorn immediat les diverses cultures (majoritàries unes, minoritàries les altres) conviuen amb una considerable dosi de normalitat, sense grans conflictes i d'una manera força pacífica sota els principis i normes de la cultura dominant. Tanmateix, no crec que d'això se'n pugui dir interculturalitat. No crec que hi hagi diàleg, d'aquesta manera, i menys en un pla de relativa igualtat. Em fa l'efecte que estem parlant de multiculturalitat, que és una altra cosa o, a tot estirar, d'alguns espais de cultura híbrida. Poca cosa més.
Per arribar a fer realitat la utopia del paradigma intercultural em sembla fonamental el paper de l'educació. Aquest seria el segon motiu d'il·lusió per l'assignatura. Saber com es relacionen un i altre concepte, com es poden artyicular. M'agradarà conèixer-ho. Sembla teòricament plausible que una educació ben orientada en aquest sentit pot afavorir les pràctiques d'autèntica interculturalitat. Però en aquest punt se'm plantegen força interrogants. Per exemple, qui (que no sigui practicant convençut del paradigma intercultural) pot educar per a la interculturalitat?, d'on surten els primers educadors? Al capdavall no deixa de ser una nova edició del vell dilema de l'ou i la gallina. M'agradarà trobar respostes a aquestes i altres qüestions, si és possible.
En un altre ordre de coses, aquesta és la meva primera experiència com a blogger. En aquest sentit, aspiro a no fer-m'hi mal, a ser capaç d'utilitzar aquest estri amb dignitat i, malgrat la meva poca traça, a expressar-me a través seu de la millor manera que pugui. M'interessa més el fons que la forma, suposo que es notarà.
Espero no cansar gaire a qui tingui la paciència de passejar la seva mirada per aquestes línies. Tant de bo que puguem enriquir-nos mútuament en aquest petit intercanvi 'intercultural'.
Fins aviat.
En encetar aquest blog sobre 'Interculturalitat i educació' m'agradaria dir que m'il·lusiona una assignatura que porta aquesta denominació. M'il·lusiona per partida doble: crec que la interculturalitat, entesa com a un diàleg lliure entre cultures és, ara com ara, una bella utopia. La realitat quotidiana ens proporciona exemples a bastament d'això que dic. Certament, en el nostre entorn immediat les diverses cultures (majoritàries unes, minoritàries les altres) conviuen amb una considerable dosi de normalitat, sense grans conflictes i d'una manera força pacífica sota els principis i normes de la cultura dominant. Tanmateix, no crec que d'això se'n pugui dir interculturalitat. No crec que hi hagi diàleg, d'aquesta manera, i menys en un pla de relativa igualtat. Em fa l'efecte que estem parlant de multiculturalitat, que és una altra cosa o, a tot estirar, d'alguns espais de cultura híbrida. Poca cosa més.
Per arribar a fer realitat la utopia del paradigma intercultural em sembla fonamental el paper de l'educació. Aquest seria el segon motiu d'il·lusió per l'assignatura. Saber com es relacionen un i altre concepte, com es poden artyicular. M'agradarà conèixer-ho. Sembla teòricament plausible que una educació ben orientada en aquest sentit pot afavorir les pràctiques d'autèntica interculturalitat. Però en aquest punt se'm plantegen força interrogants. Per exemple, qui (que no sigui practicant convençut del paradigma intercultural) pot educar per a la interculturalitat?, d'on surten els primers educadors? Al capdavall no deixa de ser una nova edició del vell dilema de l'ou i la gallina. M'agradarà trobar respostes a aquestes i altres qüestions, si és possible.
En un altre ordre de coses, aquesta és la meva primera experiència com a blogger. En aquest sentit, aspiro a no fer-m'hi mal, a ser capaç d'utilitzar aquest estri amb dignitat i, malgrat la meva poca traça, a expressar-me a través seu de la millor manera que pugui. M'interessa més el fons que la forma, suposo que es notarà.
Espero no cansar gaire a qui tingui la paciència de passejar la seva mirada per aquestes línies. Tant de bo que puguem enriquir-nos mútuament en aquest petit intercanvi 'intercultural'.
Fins aviat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)